Si el mestre és capaç de fixar-se en aquells elements positius transmetrà la seva consideració cap a l’alumne que es transformarà en un augment de la seva autoestima (Uriarte, 2006).
Els infants necessiten ser mirats, acceptats i reconeguts. La mirada cap a l’infant ha d’anar sempre enfocada a cercar allò positiu i genuí de cada un d’ells. Cal mirar-ne les bondats, allò diferent: les seves competències i reconèixer-les com a tals. Com a membres de l’equip docent del centre ens sorgeix la necessitat de revisar de manera constant el nostre rol com a mestres a partir d’uns pilars bàsics d’acompanyament.
La presència de l’adulta és clau per al benestar de l’infant. Aquesta presència ha de ser conscient, viva i activa, que doni seguretat, contenció i consciència del que està passant. Ha de ser una presència real, no només física .
L’adulta creu en la capacitat dels infants d’aprendre i d’autoregular-se i posa uns objectius a diferents terminis. Es tracta de trobar l’equilibri entre els objectius de l’infant i de l’adulta. És vital respectar els temps i processos dels infants, amb confiança en les seves capacitats i alhora oferint oportunitats i reptes per aconseguir fites amb l’objectiu que siguin competents en els aprenentatges per assolir l’èxit educatiu.
Entenem l’escola com a la oportunitat de molts infants per avançar en aprenentatges i socialment. L’escola ha de ser, per tant, un espai on poder aprendre i exercir els drets com a membre d’una societat democràtica.
